the golden hour - Keitha Haycock [cocteau.triplet] (enlace) |
Abrir los ojos y enfocar despacio hasta captar los matices.
Azules, verdes y un blanco abrumador.
Sus ojos atravesándome, lanzados al viento.
Teniéndola sin retenerla.
Teniéndola sin retenerla.
Huyendo y regresando, a mi lado y a millas de distancia.
Recuerdo su sonrisa. Y la mía.
Recuerdo todas las sonrisas.
Recuerdo cuánto quisimos exprimir aquellos días.
Tanto que nos adelantó el tiempo y no nos dimos cuenta.Recuerdo cuánto quisimos exprimir aquellos días.
Publicar un comentario
3 Comentarios
Pedro,
ResponderEliminarentre nosaltres seras feliç i podras surfejar per les ones del bogardisme insòlit i revolucionari. Ja ets part de nosaltres, no ens deixis mai i seras recompensat amb altes dosis de bon humor i festa...
p.s.
bon text, el teu, tot sigui dit... ens anirem visitant de blog en blog.
Tot i que no m'identifico amb l'equio de football que us inspira a vosaltres, pens que el Bogardisme va més enllà. I si de ben parits i elegants estem parlant, en mí en trobareu el paradigma ;-)
ResponderEliminarEns anem llegint.
Veig que ja has rebut la visita dels estimats companys de lluita Bogardians. Entre nosaltres t'ho passaràs molt bé. T'ho puc assegurar. Després d'uns dies d'aclimatació al món Bogardià començaràs a entendre coses. Llavonces entendràs la frase dels Mestres Cruyff i Guardiola: "Sortiu al camp i gaudiu".
ResponderEliminarBona festa de la cabra!!!!
Los comentarios del blog serán moderados por el administrador. Pueden tardar un tiempo en aparecer.